Biografia | |
---|---|
Naixement | 792 (Gregorià) ![]() Soissons ![]() |
Mort | 26 abril 865 (Gregorià) ![]() Corbie ![]() |
Sepultura | Saint-Pierre (Corbie, Picardia) |
Abbot of Corbie (en) ![]() | |
843 – 851 ![]() | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica ![]() |
Activitat | |
Lloc de treball | Corbie ![]() |
Ocupació | teòleg, escriptor ![]() |
Professors | Adalard de Corbie ![]() |
Alumnes | Warin I (en) ![]() ![]() |
Orde religiós | Orde de sant Benet ![]() |
Enaltiment | |
| |
Celebració | Església catòlica, anglicanisme |
Festivitat | 26 d'abril ![]() |
Iconografia | Hàbit benedictí i bàcul |
![]() ![]() |
Pascasi Radbert (Soissons, Picardia, ca. 792[1] - Corbie, 26 d'abril de 865) fou un monjo benedictí, abat de l'Abadia de Corbie i important autor eclesiàstic. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes-
En néixer, fou abandonat a l'escala de l'església de Notre Dame de Soissons; recollit per les monges, fou criat al convent de Sant Pere, on fou batejat amb el nom de Radbert. Als 22 anys ingressà com a monjo a l'abadia benedictina de Corbie, prop d'Amiens, i hi prengué el nom de Pascasi. Adelard de Corbie, Sant Òscar, el bisbe Otó de Beauvais i l'abat Guarí de Corvey esmenten Pascasi com un dels seus millors deixebles.
Entre 822 i 849, Pascasi viatjà per França, Alemanya i Itàlia. Ajudant de l'abat Vala de Corbie, en 843 fou elegit abat de Corbie, però cap al 851 hi renuncià per l'oposició dels seus monjos; no se sap del cert si el conflicte venia donat per problemes de disciplina o de doctrina. Es retirà al monestir de Centula (avui Saint-Riquier), on seguí estudiant, dedicat a la filosofia i la teologia «per ésser nodrit a la tardor de la vida amb la llet de les Escriptures». Anys després tornà a Corbie com a monjo, continuant escrivint sobre història i teologia. Hi morí el 26 d'abril de 865 i, per voluntat pròpia, fou enterrat al tros dels pobres i servents de l'abadia.